El Santuari Reial és el vestigi del pas per Traiguera dels ordes de Montesa i els Hospitalers. L'any 2007 va ser declarat Bé d'Interès Cultural amb la categoria de monument.
Té els seus orígens al segle XIV, sent el període de màxima esplendor el segle XVI. És l'únic amb la categoria de Reial de la província, atorgada per Carles V durant l'any 1542, renovada per Felip II i confirmada per la Butlla Papal l'any 1555.
S'accedeix al temple per una porta flanquejada per dues columnes de l'orde corinti, datades l'any 1716. Està format per una nau de tres vans, un transsepte, una capella major, un vestidor de la Mare de Déu, sagristies i un cor alt als peus. Les pintures conservades als girs i la cúpula del transsepte daten del segle XIX. Es tracta d'un recinte abovedat, amb delicada i acurada decoració de rocalles molt diferents de la resta del temple, amb il · luminació pròpia.
Les set creus o peirones, en al·lusió als Set Dolors de la Mare de Déu, marcaven el camí entre el poble i el Santuari. El motiu escultòric de la creu coberta situat sobre una columna jònica estriada, presenta, de cara a la població, una imatge incompleta de la Trinitat (Tron de Gràcia) com a benvinguda als pelegrins. La gran creu de Vázquez (1598) va ser de tanta magnificència que estava coberta amb un enorme dosser a quatre vessants de rajoles vidriades, sostinguda per robustes columnes dòriques i amb la cúpula interior profusament decorada amb motius vegetals i animals.
El pou o font del Miracle alberga la capella de la Mare de Déu, un espai de culte originari del descobriment l'any 1384, cobert amb un gir acanalat i pintures al tremp. L'origen de la devoció i el culte a la Mare de Déu es remunta a l'any 1384, amb el descobriment d'una petita imatge mariana dels pastors alemanys Anastasio i Jaime Sorli. En aquesta sala es conserva un dels arcs més antics i originals de tot el conjunt arquitectònic del Santuari.
PLA DE DINAMITZACIÓ I GOVERNANÇA TURÍSTICA MAESTRAT, ÀNIMA INTERIOR